LLUITA DE TMB

TMB: ESQUIROLATGE A CÀRREC DE L’USUARI

Dies abans d’encetar-se la vaga convocada pels treballadors dels autobusos, el govern bipartit de Barcelona ha contractat un grapat de treballadors precaris per inundar Barcelona amb un tríptic que tenen la barra de titular “ TMB també vol els dos dies de descans setmanal”.

La direcció de TMB no en té prou amb la complicitat dels mitjans de comunicació governamentals, no li és suficient que el diari del Grup Zeta converteixi els portaveus de la lluita dels conductors en poc menys que els criminals més perillosos de ciutat, ni amb les reaccionàries columnes d’opinió de El País o amb el tractament televisiu de TV3 respecte de la lluita per aconseguir dos dies de descans. A més de tota aquesta brunete a l’Ajuntament necesiten dels fons públics, dels nostres diners, per pagar-se la seva campanya dirigida a enfrentar a l’usuari contra els treballadors del transport metropolità.

En aquest tríptic editat en quatricomia per la direcció de TMB no hi ha una sola veritat. Els dies lliures dels que, segons l’empresa, diposen els conductors i conductores els han calculat de forma grollera sumant tots els descansos anuals de l’any: festes oficials, vacances, els descansos setmanals… La demanda que els dos dies de descans setmanals siguin en cap de setmana no ha estat mai plantejada a cap taula de negociació (entre d’altres coses perquè en un prinicipi l’empresa es negava a reunir-se amb el Comité de Descansos), el Reial Decret 902/2007, que la direcció de TMB no gossa esmentar, si determina amb claredat la necessitat d'una reducció substancial de les hores de feina…

Però d’entre totes les falsetats finançades amb els nostres diners, la més repugnant és la relativa als protagonistes del conflicte, carregant la responsabilitat a les esquenes de dos dels sindicats del comité (CGT i ACTUB) i ocultant l'exitència d'un comité de lluita, d'un Comité de Descansos, del que participem la majoria dels conductors i conductores, amb diferents adscripcions sindicals, i que sotmet la seva actuació a allò que decideix l'assemblea. Queda clar que en Hereu, Pestaña i Cia. no busquen només intoxicar als usuaris per posar-los en contra dels treballadors, la seva estratègia va més enllà, ensabonant a alguns sectors del Comité d'empresa en la perspectiva de crear una situació de divissió sindical que faciliti el descapçalament de la lluita. Confiem que la fermessa que els conductors i conductores han demostrat fins ara dissuadeixi a aquells que estarien disposats a participar d'una jugada com aquesta.

Des de fa uns mesos Barcelona ha estat testimoni d'un bon grapat de lluites obreres que han arribat força lluny, unes de caire defensiu i d'altres, com la de la gent de TMB, dirigides a arrencar nous drets laborals. En totes elles els seus protagonistes han topat sempre amb una administració que s'ha desentès de la seva més elemental responsabilitat envers els treballadors, que ha signat resolucions vergonyats o que senzillament ha enviat els seus mossos a rebentar piquets informatius. Per això de tots aquest combats en podem treure un tret en comú, i es que cada cop son més els treballadors que estan farts d'aquesta esquerra que no ho és.

Avui, al mig de la campanya electoral, quan tota aquesta gent dels "valors" i "el vot valent" ens demanen suport, es força habitual parlar amb companys i companys orfes de referent que pregunten: "que fem el proper diumenge?". Tal i com està el panorama, en termes electorals la respota es bastant fotuda. En tot cas alguns en tenim una: Donar tot el nostre suport a la lluita pels 2 Dies.

Visca la lluita dels conductors i les conductores de TMB!

...Que contrastan con las informaciones de CCOO, con su führer Coscubiela al frente lanzando calumnias contra los propios trabajadores de TMB y ¡¡¡los afiliados a su sindicato!!! que están con la huelga.

Manda huevos el sindicalismo inteligente (definición del "Duce" Hereu sobre la actitud de los burócratas de UGT y CCOO). Para eso, como los bares: prefiero el bocata de chorizo y el mono azul que no la corbata y el canapé.

Por cierto: ¿el blog de Moviment Obrer del PSUC no tiene otra voz que la de la mafia de la cúpula de CCOO? Joder, es que hay más opiniones que la del "sindicato único". [ ]

¡Un saludo!